El monstruo y el asesino en serie

Criminals com Jeffrey Dahmer o Ted Bundy han captivat l'imaginari comú, introduint l'arquetip de l'assassí en sèrie al vast panteó de referents culturals que comprenem com la mitologia del segle XXI. Però d'on ve la nostra macabra obsessió per aquestes figures sense moralitat? Com ha influït la producció artística en el desenvolupament de la categoria científica del psicòpata i del serial killer? Els avenços de la investigació en les darreres dècades uneixen les diferents causes de la psicopatia, però, és a la literatura gòtica clàssica on podem veure els primers indicis d'aquesta condició pertorbadora. De manera sorprenent, aquest gènere va dotar els monstres literaris d'uns fets definitoris del psicòpata criminal i serial que la ciència ha validat amb l'esdevenir del temps. En els textos canònics dels segles XIX i XX la camaleònica figura del monstre pren forma, encisant els lectors amb la manca d'escrúpols. Només cal pensar en Frankenstein, L'estrany cas de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Dràcula o El retrat de Dorian Gray. Des que es va obrir la reflexió sobre la nostra condició psicològica i moral, més autors han explorat mitjançant la literatura i el cinema la inexplicable crueltat que arrossega l'ésser humà, com L'illa del doctor Moreau, el protagonista del qual preconitza les atrocitats nazis del doctor Mengele, o El silenci dels bens, que va renovar per sempre l'univers del psychokiller.