El matrimonio secreto de Fridolin

El matrimoni secret de Fridolin (1875) ocupa un lloc singular a la història de la literatura homoeròtica. Publicada en ple apogeu de la moral burgesa, narra un fletxat mutu entre dos barons amb final feliç, justifica totes les opcions amoroses en una paròdia desimbolta dels diàlegs platònics, i ho fa en un to de comèdia que no ha perdut actualitat ni frescor. La va publicar sense minva del seu prestigi un autor famós llavors, Adolf Wilbrandt (1837-1911), com a homenatge a un amic que sentia predilecció pels nois. L'obra reivindica tota la gamma de varietats afectives i exalça com allò natural allò autèntic, i no un suposat ordre preestablert; tots els seus entranyables personatges obtenen premi al final de la novel·la. Presentar un missatge tan radical sota l'embolcall d'una comèdia d'embolic era una opció audaç, però també intel·ligent; el talent i la gràcia de l'autor fan la resta, i avui cal llegir El matrimoni secret de Fridolin com una peça no només pionera i originalíssima, sinó joiosa i apta per al públic més ampli.