El Libro de la Rosa

Obra que va aconseguir enorme difusió durant l'Edat Mitjana, "El Llibre de la Rosa" resulta de l'articulació de dos autors molt diferents i de diferents generacions. Si, influït encara pels últims cops de cua de l'amor cortès, Guillaume de Lorris va escriure els seus 4.000 primers versos amb la intenció de fer un art amatòria de caràcter al·legòric, deixant l'obra inacabada encara que pràcticament només a falta de fermall, Jean de Meun (h. 1245-1305), estoic, hedonista i neoplatònic, posseïdor d'uns coneixements amplíssims i membre d'una societat en crisi, no només li va aportar quaranta anys més tard aquest fermall, com ja abans ho havien fet molts altres, sinó que en els seus 18.000 versos addicionals aixecar a partir d'aquest origen un "mirall d'enamorats" reelaborant la seva inspiració primera des innombrables punts de vista i la així de noves i variades facetes. Aquesta multiplicitat sovint revestida d'ironia i cinisme obre l'obra a molts més terrenys i interessos i fa d'ella en certa manera un compendi de sabers que fet i fet va donar a l'obra la seva vasta fama, fent-la objecte d'abreviacions, traduccions i tota mena de llocs de treball.