El lawfare

L'onada de governs d'esquerra que va caracteritzar a Amèrica Llatina i el Carib des de finals de segle XX va conformar un mapa geopolític advers als interessos de el sector públic-privat nord-americà a la regió. Per canviar la correlació de forces ha entrat en escena el lawfare o guerra judicial, un mecanisme aparentment democràtic i ajustat a dret, pel qual soscavar el poder, la imatge i les possibilitats de reelecció dels líders de l'esquerra. Poc es parla, però, de l'origen del lawfare com una estratègia de caràcter militar, enquadrada en una guerra d'ampli espectre, avui anomenada guerra híbrida, que busca, mitjançant la combinació d'operacions judicials, mediàtiques, polítiques o econòmiques, la reconfiguració de la geopolítica hemisfèrica. Si en dècades precedents els cops d'Estat clàssics van servir per impedir que l'esquerra governant desplegués la seva agenda política des de les institucions o, fins i tot, arribés a ocupar-les, avui el lawfare exerceix una mateixa funció, però emparant-se en la legalitat i mantenint les aparences democràtiques. Assistim, doncs, a la paradoxal demolició de l'Estat de dret en nom de la llei. Però aquesta amenaça no es limita a territori llatinoamericà, que, com tantes altres vegades, no ha deixat de ser un laboratori de proves. Un cop confirmada la "eficàcia" d'aquesta nova eina de sistema, què impedeix aplicar-la en altres països? I hi ha indicis molt propers que apunten en aquesta direcció.