El judío errante

Per representar la llegenda del jueu errant, figura mítica difosa per tota Europa al segle XVI per la qual un jueu vaga pel món sense esperança de descansar en pau per expiar la seva participació a la Passió de Jesucrist, Gustave Doré va consultar els records dels veïns de Brabant, Brussel·les, que van explicar com van veure amb els seus propis ulls aquell home barbut quan va passar per la ciutat el 1774. Asseguraven que el van sentir explicar el relat de la seva lamentable història. A banda d'aquests testimonis, el gran il·lustrador francès també s'inspiraria per al seu llibre, publicat el 1857, als mestres Cranach i Alberto Durero. Els gravats del llibre original, que comptava amb textos (poema, pròleg i epíleg) de Pierre Dupont, es van realitzar en fusta, en lloc de planxes de metall, per aconseguir una major qualitat en els tons i els matisos de les il·lustracions.