El jazz suena en el corredor de la muerte

Albert Marquès ens mostra la realitat del sistema penitenciari nord-americà a través de la història de Keith Lamar, un afroamericà al corredor de la mort. Al llarg de més de trenta anys aïllat en una diminuta cel·la del corredor de la mort d'una presó d'Ohio, Keith LaMar ha aconseguit mantenir-se assenyat escoltant jazz i intentant entendre per què la justícia nord-americana el va triar a ell. Acusat sense proves materials i després que els fiscals ocultessin testimonis que l'exoneraven, un tribunal format exclusivament per blancs el va condemnar a la pena capital per cinc assassinats ocorreguts durant un motí carcerari a Lucasville, el 1993. Des d'aleshores, ha lluitat per demostrar que és innocent i per recordar que és un ésser humà. A la meitat de la pandèmia del cóvid-19 i el moviment Black Lives Matter, Albert Marquès, pianista de jazz de Granollers resident a Nova York, va conèixer la seva història i, després de mesos d'amistat i col·laboració, van crear junts el disc Freedom first, al qual ha seguit una sèrie de concerts a Amèrica i Europa en què el mateix LaMar intervé per via telefònica recitant els seus escrits. A partir del cas de LaMar, El jazz al corredor de la mort analitza el racisme inherent a la justícia nord-americana, el multimilionari negoci de la privatització de les presons i la lluita per seguir mentalment sa dins d'un sistema penitenciari dissenyat per al càstig. Però, sobretot, aquest llibre parla d'aferrar-se a la veritat ia la vida en condicions extremes, de la força del jazz per unir els éssers humans i del poder de la música per superar l'adversitat.