El jardinero del Chahar-Bagh

Els jardins de cada cultura representen l'esforç per sublimar la terra i els seus productes més enllà del seu caràcter utilitari, concentrant en un espai determinat belleses florals i verdors perennes destinats al repòs i la contemplació. Si la cal·ligrafia ens revela l'art d'aturar el temps mitjançant escarides osques, signes i ideogrames, l'art de la jardineria apareix entre els homes per sacralitzar un espai i acotar una aspiració: la voluntat de domini sobre la natura alhora que la captura d'una aigua que, en fluir per canals simètrics, contrasti amb el desordre dels rius i el ritme aleatori de la pluja. En certa manera, cada jardí es tanca al món extern per obrir, en canvi, el llit imaginari de l'home cap a regions de frescor i somni. Conèixer els principals trets d'una cultura implica observar els traços de la cal·ligrafia, recórrer els jardins i sentir-ne la música. La lletra, el parterre, la nota; són conquestes pròpies alhora que regals per als altres, obres d'art l'expressió de les quals travessa els anals, els mites i les cròniques. Els sis relats d'aquest llibre reconstrueixen aquests vedats de plaer que mai fossin erigits a Pèrsia o al Japó, Andalusia, Itàlia o França, per l'esforç de pocs i per al plaer de molts. Sovint el goig que volien proporcionar s'assenta sobre el crim i la disputa, la violència i l'amor, l'esperit de competència o la simple devoció.