El invierno de los jilgueros

A la primavera, les caderneres tornen a Alhucemas des del desert, el mateix desert del que torna el germà de Brahim després de participar a la Marxa Verda. Per a Brahim, Alhucemas és la seva llar, el seu hàbitat, allà coneix tothom i tothom el coneix. La seva vida transcorre a l'escola i entre les parets de casa seva, on la seva mare té cura d'ell i del seu germà gran, als carrers, on es troba amb les veïnes i es creua amb els pescadors que tornen de pescar cada dia. Des de petit, Brahim aprèn que la mort, la malaltia, la guerra o la bogeria formen part d'un món aparentment senzill, en què, tanmateix, la incertesa sempre espera. Dotat d'una serena saviesa i protegit d'alguna manera pels petits detalls, ell accepta allò que passa, sense oposar resistència. Anys més tard, el jove Brahim es trasllada a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Tetuan. Allà s'hi ha instal·lat Olga, que anhela provar una experiència lluny del seu Madrid natal, eixamplar el seu horitzó, conèixer-se millor. Entusiasmada amb el seu lloc de treball com a professora d'art, s'endinsa, despreocupada, en una realitat nova i desconeguda, una ciutat acolorida i laberíntica, il·luminada per una llum estranya que és incapaç de definir. Olga i Brahim, professora i alumne, es coneixen i entre ells neix una cosa que marcarà les seves vides. En aquesta novel·la, amb què Mohamed El Morabet ha rebut el Premi Màlaga de Novel·la, conflueixen dues maneres de mirar la realitat i d'entendre el món.