El informe Penkse

El protagonista d'aquesta novel·la és un empleat exemplar: només arriba quinze minuts tard a la feina -no per falta de temps, sinó de ganes- i se sap el nom de gairebé tots els seus companys, als correus dels quals fins i tot contesta de vegades. Exemplars també són les seves aspiracions: mogut pel desig de fer carrera, es decideix a participar en un dur procés de selecció en una altra empresa. Després de superar una absurda i sagnant prova de grup i una exigent entrevista amb un gat, per incorporar-se al seu nou lloc només haurà de notificar la baixa voluntària a Recursos Humans i acabar de redactar l'informe Penkse, una tasca de tot just una tarda que porta posposant gairebé un any. No obstant, passen les tardes i les setmanes, l'informe continua obert i el redactor no és capaç d'abandonar una oficina on les reunions duren mesos i els viatges d'empresa es fan amb xerpes. Entre el kafkià i l'absurd, Rubio Hancock escriu una novel·la divertidíssima sobre la feina i els sense sentits de la servitud laboral. A l'empresa de L'informe Penkse conviuen històries i personatges construïts amb un pols còmic quirúrgic que, seguint la tradició d'Eduardo Mendoza o Miguel Gila, destaca Rubio com un dels experts més grans en humor del nostre país.