El impulso nómada

Jordi Esteva és sens dubte un dels escriptors de viatges més destacats de la literatura espanyola. Amb L'impuls nòmada ens ofereix les claus per entendre les raons íntimes del viatge, del moviment, de la necessitat ineludible de partir. Llibre de caire memorialístic, L'impuls nòmada narra la infància i l'adolescència de l'autor durant les quals, impel·lides per l'aridesa dels anys del franquisme, s'hi desperten la curiositat per allò diferent i la fascinació per allò llunyà. 'Un dia me n'aniré i no em veureu més', pronunciava de nen una vegada i una altra, mentre s'embrancava en els llibres de geografia, els atles i els mapes. Més endavant, el llibre s'atura en el descobriment de l'homosexualitat i la descripció de la Barcelona underground dels anys setanta, un temps de gran creativitat i alhora marcat per la capacitat destructiva de la droga. Es narren els primers viatges al Sudan i l'Índia, i principalment l'estada de cinc anys a Egipte, país on Jordi Esteva va arribar a integrar-se als cercles intel·lectuals i artístics, amb la inevitable implicació en política, fins que les amenaces de la policia secreta egípcia, amb períodes de presó inclosos, el van obligar a marxar. S'havia trencat el somni del nòmada, la possibilitat de viure a Egipte i de formar part d'un món diferent. I la Barcelona on Esteva va tornar ja era presa del desencant a mesura que la ciutat s'encaminava a l'especulació postolímpica ia la banalització turística, mentre la sida anava fent estralls entre els amics. Tot això conforma, en paraules de Jacinto Antón a El País, 'unes memòries emocionants i commovedores en què Jordi Esteva passa revista sense embuts a la seva vida, els seus extraordinaris viatges, la seva sexualitat i els seus somnis'.