El imperio de la depresión

La depressió ha colonitzat el món. Avui dia, més de 300 milions de nosaltres hem estat diagnosticats amb ella en algun moment de les nostres vides. Però fa 150 anys, la depressió era un estat d'ànim, no una malaltia. Això vol dir que abans la gent no estava malalta, sinó només trist? Per suposat que no. Les malalties mentals són complicades, en part biològic i en part social, i la seva definició varia en funció del temps i l'espai. Però a mitjans del segle vint, mentre els imperis europeus s'enfonsaven, els nous tractaments i models mèdics occidentals es van estendre per tot el món. A mesura que ho feien, la depressió va començar a desplaçar idees prèvies com la "melangia", l'"utsusho" japonès o la síndrome punyabi del "cor encongit". A "L'imperi de la depressió" Jonathan Sadowsky narra aquesta història global, descrivint els treballs pioners de psiquiatres i farmacèutics i el patiment íntim dels seus pacients. En mostrar la continuïtat del malestar humà a través del temps i l'espai, exposa com han experimentat l'angoixa mental intensa les diferents cultures, i com han intentat alleujar-la, per arribar a una contundent conclusió: que els devastadors efectes de la depressió són reals. Alguns tractaments poden reduir el patiment, però segueix sense existir una cura permanent. Al llarg de la història de la depressió hi ha hagut una gran varietat de gelosos defensors de certs enfocaments, però la història demostra que no hi ha una única forma de vèncer-la que funcioni per a tothom. Igual que la psicoteràpia amb èxit, la història pot alliberar-nos de les tendències negatives del nostre passat.