El idiota

Escrita després de Crim i càstig i abans de Els dimonis, de nou en un llarg període de penúries, L'idiota (1868-1869) inicia el cicle final d'obres mestres de Dostoievski. Com totes elles, ha propiciat múltiples lectures: Hermann Hesse veia com la característica fonamental del seu heroi el fet de tenir «una relació amb l'inconscient més íntima i menys fosca que els altres»; Antonia S. Byatt deia recentment que «com els seus còmics antecessors el Quixot i el senyor Pickwick», la seva era una «innocència que causava mal». En qualsevol cas, la força de la novel·la rau en situar un personatge càndid, intel·ligent i alhora llastrat per un dèficit mental, generós i en pau amb si mateix i amb les adversitats de la destinació, en una societat no tant frívola i bolcada en el material com trasbalsada pel dubte, l'ansietat i la insatisfacció.