El hombre duplicado

Què passa quan Tertuliano Máximo Afonso descobreix als trenta-vuit anys que a la seva ciutat viu un individu que és la seva còpia exacta i amb qui no li uneix cap vincle de sang? Aquest és l'interrogant que Saramago, explorant novament les profunditats de l'ànima, planteja a L'home duplicat. Com saber qui som? En què consisteix la identitat? Què ens defineix com a persones individuals i úniques? Podem assumir que la nostra veu, els nostres trets, fins a la mínima marca distintiva, es repeteixin en una altra persona? Podríem intercanviar-nos amb el nostre doble sense que els nostres familiars ho percebessin? Innovant davant de les convencions de la novel·la, Saramago converteix la veu narradora en subjecte actiu, en un joc metaliterari que posa al servei de la història i que va molt més enllà de les ruptures estrictament formals. Una novel·la que es llegeix amb l'avidesa d'un relat d'intriga però que ens submergeix en les qüestions essencials de la vida.