El gran invierno

Henry David Thoreau sabia bé que l'hivern -un cop recollida la collita, preparades les conserves i emmagatzemada la llenya- és temps per a la meditació i els plaers, per contemplar el paisatge albí i llegir i escriure al costat de l'estufa. Temps per ser allò que som i allò que desitgem ser, fèrtil com cap, l'únic que potser ens fa sentir vius, amb els peus a la terra ben blanca. A partir d'aquesta idea, en aquest volum hem recopilat els millors passatges, pensaments i intuïcions hivernals que Thoreau va anar escrivint al llarg dels quaranta-quatre hiverns que va viure. Però se'ns va acudir que a Thoreau no li hagués agradat que aquest llibre fos una antologia estructurada a partir de la pobresa lineal amb què els occidentals, per desgràcia, entenem el temps. Bon coneixedor de la llunyana cultura hindú i de les properes cultures natives nord-americanes, creiem que hauria preferit una compilació orientada a través d'una mena de temps cíclic que ens recordés que un hivern és sempre tots els hiverns i que el Gran Hivern és, en realitat , l'únic que existeix. No us donem més pistes, només has d'obrir aquest llibre.