El fuego inmortal

En aquest assaig s'estudien obres transcendents de la literatura gai en espanyol, moltes de les quals no es van divulgar fora dels països on es van editar, per la qual cosa resultaran autèntiques rareses per descobrir per a la majoria dels lectors. D'altres, molt conegudes o d'autors consagrats, mai no s'havien analitzat sota l'òptica de la seva contribució a la visibilitat de l'individu gai al segle XX. Però totes, d'alguna manera, van ajudar a crear el ferment intel·lectual que va consolidar una identitat compartida. Constitueixen el resum d'un cabal comú d'experiències que van desembocar, després de vèncer moltes barreres -fins i tot dels mateixos concernits-, en la lluita pel reconeixement dels seus drets davant de l'hostilitat de la societat heteronormativa, i, posteriorment, en l'orgull de pertinença a una minoria, l'orgull gai. El drama que en alguns països significa l'exili per motius sexuals o la tragèdia ocasionada al seu moment per la pandèmia de la sida, de la qual van ser víctimes, però també cronistes, molts dels escriptors que es tracten aquí, són experiències transversals que omplen algunes daquestes pàgines. Sense oblidar un fenomen recurrent presentat des d'angles diversos: l'homofòbia, no només l'exterior, sinó també l'interioritzada d'alguns autors, incapaços d'assumir els sentiments propis.