El fin del juego

Un laberint d'antiguitats, litografies, fantasmes i relats incomplets acorrala el protagonista d'aquesta novel·la en un joc de miralls. La troballa de setze gravats colonials va submergint-lo en un enigma on el risc s'emmascara amb paròdies i retruca'ns de paraules. Què representen aquestes làmines i quin n'és l'origen? Quina tensió es tanca darrere d'aquestes cares somrients i immòbils? En el fons sempre hi ha una dona, una confraria d'amics a tota prova i un enemic lleu i invisible. Personatges que expressen la seva amargor amb humor, la corrupció amb desencant i la por de la mort amb un culte febril a l'amistat i al fum del tabac. Una trama on s'interroga la condició humana, l'aspror d'una illa que enamora els seus nàufrags amb calor i palauets en esfondrament, on la vida és un retorn en el temps. La fi del joc és també un viatge sentimental apassionant a les entranyes de Cuba, el seu idioma d'acudits i simulacions, la seva literatura d'arrelaments i exilis; una invitació a la lectura d'un país capaç d'explicar històries esmolades, plenes de tristesa i sentit, i perilloses com un laberint al centre del qual hi ha la mort.