El estudiante de Salamanca

José de Espronceda és un clàssic indiscutible de la poesia espanyola. Quin estudiant no coneix l'arrencada de la seva cèlebre Cançó del pirata: "Con diez cañones por banda / viento en popa a toda vela / no corta el mar sino vuela / un velero bergantín"? Però Espronceda és molt més: segons l'opinió de Jaime Gil de Biedma, seria l'escriptor que va introduir la modernitat a la poesia espanyola, que va deixar enrere modes i maneres d'un altre temps (cisnes i parnassos), i que amb un estil veloç i penetrant va començar a parlar l'home i la dona contemporanis en el llenguatge i sobre les preocupacions. "El estudiante de Salamanca" és un dels poemes llargs més importants escrits en llengua castellana: un poema narratiu sobre l'atractiu del mal, protagonitzat per un jove tan carismàtic com desaprensiu en l'amor; un poema que a Byron no li hagués importat signar. Reunim també en aquest volum la resta dels seus "grans èxits": les brioses cançons, el poderós himne al sol i els poemes sobre els matisos de l'amor i la passió. Peces on desfilen pirates, captaires, bruixes, presidiaris... Antiherois i marginats sobre els quals la poesia espanyola poques vegades havia posat la mirada, elevats ara a poesia amb un estil poderosíssim, modern, enganxós.