El escupitajo

"Senyora, per què?", va preguntar el 1963 el jutge Cesare Terranova, pioner en la investigació de la Cosa Nostra. Era Serafina Battaglia qui, a l'altra banda de l'escriptori, lliurava al magistrat les fotografies del marit i el fill, assassinats en poc més de vint-i-quatre mesos en una disputa mafiosa. Des d'aquell moment, a Palerm i en altres tribunals italians, la vídua va començar a parlar sense embuts d'una organització criminal l'existència de la qual molts seguien negant. Ella la coneixia bé, perquè "les femelles de la casa ho saben". Serafina començava així la seva pròpia guerra contra la màfia, l'Estat i l'Església, i com que la pistola de la qual no es desprenia mai no era suficient, va convertir en la seva arma la maquinària de la justícia. No es va acontentar de revelar noms, trames i delictes; entre el menyspreu i la burla, va omplir a més les sales de justícia de gestos teatrals i escopinyades temeràries que van desposseir els mafiosos de la seva aura de poder. A partir de les seves paraules en una entrevista concedida a la RAI el 1967, aquesta novel·la explora les múltiples facetes de la figura de la vídua Battaglia -testimoni, penedida, mare coratge, venjadora solitària i ferotge-, i descobreix una dona -mai culpable , mai innocent- dramàticament atrapada entre la tradició i la revolta.