El emisario

En el futur inconcret en què està situada aquesta història, el Japó ja no existeix de portes fora: una catàstrofe de la qual no sabem res ha causat un col·lapse mediambiental que l'ha obligat a tancar les seves fronteres a la resta del món. El país sencer està contaminat, la gran majoria de les espècies animals s'han extingit i el menjar ha esdevingut un bé escàs. Les ciutats s'han despoblat a causa del risc de la pol·lució i molta gent se n'ha anat a viure a les perifèries, en llocs remots i aïllats. La vida ha anat mutant (tot i que el Govern ja ha substituït el terme "mutació" pel d'"adaptació al medi ambient"): els homes tenen la menopausa, tothom canvia de gènere almenys una vegada a la vida, la tecnologia ha perdut el focus, el llenguatge ha degenerat i les paraules cauen cada cop més ràpid en desús. Els nens que neixen ho fan febles i malaltissos, i són els avis, que en general superen amb escreix els cent anys però encara conserven un gran vigor, els quals se n'han d'ocupar. Així, la novel·la ressegueix un dia de la vida del jove Mumei, un adolescent encantador i ple d'esperança que, enmig del sense sentit que l'envolta, encara veu el món amb els ulls de qui se'l mira per primera vegada, i del seu besavi Yoshiro, un ancià que viu amb l'eterna incertesa del que el futur li depara al seu besnét.