El diario de Helga

El 1938, als vuit anys, Helga comença a escriure i il·lustrar el seu diari. Les tropes nazis acaben d'envair Praga i la nena la viu reclosa a casa, ja que les escoles expulsen els alumnes jueus i als pares se'ls nega la possibilitat de treballar. El 1941, envien tota la seva família al gueto de Terezín, on durant tres anys la nena documenta als seus quaderns la vida quotidiana, amb els seus aspectes més durs i moments de relativa felicitat. Quan s'assabenta que serà deportada al camp de concentració d'Auschwitz, li lliura al seu oncle les pàgines del seu diari i aquest les amaga entre les rajoles d'una paret. Dels quinze mil nens que van arribar a Terezín i van acabar a Auschwitz, només cent van sobreviure a l'Holocaust. Helga en va ser una. Quan va acabar la guerra i va poder tornar a Praga, havia fet quinze anys i en la pobresa més absoluta va decidir continuar el relat de les experiències sofertes des de la seva deportació. Reconstruït a partir dels quaderns originals i els fulls solts en què Helga va escriure després de la guerra, El diari de Helga recull els elements més íntims d'una època tràgica.