El coronel no tiene quien le escriba

El coronel no té qui l'escrigui va ser escrita per Gabriel García Márquez durant la seva estada a París, on havia arribat, a mitjans dels cinquanta, com a corresponsal de premsa i amb la intenció secreta d'estudiar cinema. El tancament del diari per al qual treballava el va sumir en la pobresa mentre redactava en tres versions diferents aquesta novel·la excepcional, que després va ser rebutjada per diversos editors abans de la seva publicació. Després del barroquisme faulknerià de La hojarasca, aquesta segona novel·la suposa un pas cap a l'ascesi, cap a l'economia expressiva, i l'estil de l'escriptor es fa més pur i transparent. També es tracta d'una història d'injustícia i violència: un vell coronel retirat va al port cada divendres a esperar l'arribada de la carta oficial que respongui a la reclamació justa dels seus drets pels serveis prestats a la pàtria. Però la pàtria roman muda...