El corazón en el exilio

Publicada el 1953, aquesta novel·la relata el progrés del narrador, un siquiatre anomenat Tony Page, mentre investiga el misteriós suïcidi d'un altre home, Julian Lecrec, que anys abans havia estat el seu amant. Però aquesta senzilla trama, que segueix vagament els principis de la novel·la de detectius i manté el suspens en un acceptable nivell al llarg de totes les pàgines, és, en realitat, un pretext per presentar-nos una descripció fascinant del submón homosexual londinenc de la postguerra. El protagonista, a la recerca de les raons que van poder portar el seu antic amant al suïcidi, es dedica a recórrer els llocs de trobada dels homosexuals de l'època, des dels pubs de barris obrers, als sofisticats clubs nocturns on només hi accedien membres de les classes afavorides, sense oblidar els espais de cruising que esquitxaven la geografia de la ciutat. Gràcies a les meticuloses descripcions dels llocs -i els seus personatges- pels quals condueix la cerca al protagonista, l'autor traça la cartografia del submón homosexual que la ciutat aixoplugava, amagat als ulls de la majoria. Va ser considerada durant molt de temps com la novel·la més franca i contundent de temàtica homosexual publicada en anglès, cosa que la va convertir en un gran èxit de vendes (en una època en què la policia reprimia amb duresa els homosexuals), ja que en sis mesos va esgotar quatre edicions.