El conde Lucanor

El volum 5 de la BCRAE presenta l'obra més coneguda del senyor Juan Manuel, El comte Lucanor (1335), col·lecció de cinquanta exemples, tres col·leccions de proverbis progressivament més complexos i un tractat de doctrina cristiana. La unitat d'aquesta obra es deu, d'una banda, al seu propòsit didàctic, d'educació dels nobles del seu temps, i de l'altra a la presència constant de dos interlocutors, el comte Lucanor i el seu aio Patroni, que aconsella, a través dels diferents procediments didàctics a la seva disposició, el saber teòric i pràctic que necessitava reunir un aristòcrata del seu temps, i amb ell qualsevol lector o oient del llibre. La perduració d'aquesta obra com a clàssic de la literatura medieval ja es va començar a forjar al segle XVI i li ha valgut, per la frescor dels enxiencles (presos de repertoris llatins i àrabs en voga en el seu temps), per l'habilitat argumentativa, que col·loca l'anècdota en un pla superior, d'ordre moral, així com per certs jocs de lògica i de perspectiva, un elogi sostingut que arriba fins a Jorge Luis Borges.