El cisne en el ocaso

Vet aquí Rosamond Lehmann, una de les escriptores britàniques més distingides del segle XX, autora de vuit aclamades novel·les. I heus aquí El cigne a l'ocàs, la seva única obra autobiogràfica, enlluernadora i estremidora, en què recrea amb elegància i precisió el món d'ahir. Intenses i vívides instantànies de la seva privilegiada infància abans de la Primera Guerra Mundial: els idíl·lics jocs al jardí ple de misteris, les lliçons de piano, la impressionant biblioteca, les successives mainaderes i institutrius (algunes de les quals es van comportar amb inusitada crueltat) , i la innocent alegria i complicitat dels germans i les mascotes. També esbossos de les experiències que la van convertir en una precoç i reeixida escriptora, part de la nova fornada de joves autores de la postguerra, experta a esquinçar els vels de la reticència i sense miraments a l'hora d'abordar assumptes que aleshores es consideraven "poc femenins". Amb gran delicadesa i fondària, Lehmann relata així mateix la tragèdia que va sacsejar el seu món com a mare. Un matí, una petita merla amb el coll trencat apareix com a presagi de la fatalitat: poques hores després de trobar-lo, l'autora rep una trucada telefònica del seu fill dient-li que Sally, la seva filla de vint-i-quatre anys, ha mort. Després d'aquesta traumàtica notícia, devastada pel dolor i desesperada per trobar respostes, Lehmann va viure una sèrie d'experiències psíquiques i místiques completament inesperades i aclaparadores, que registra escrupolosament i refereix amb extrema finor. El significat d'aquests esdeveniments, els seus missatges d'esperança i el consol que van suposar per a ella tanquen aquest llibre breu i prodigiós, que tracta de la recerca de pau i d'acceptació, i de trobar alè i serenitat davant d'una pèrdua irreparable.