El cielo vacío

Marjan Bouwmeester demostra que la solitud forma part de l'ésser humà i aclareix les formes en què aquest sentiment pot aflorar al llarg de la nostra vida. La paraula "soledat" està en boca de tothom. Mentre els responsables polítics adopten mesures per "combatre" la dels ancians aïllats i la dels joves gamers, el concepte no rep la profunda exploració que es mereix. A El cel buit, la filòsofa Marjan Bouwmeester se n'ocupa precisament. Així, presenta la solitud com la sensació de tristesa que patim quan experimentem una manca de connexió. No obstant això, la soledat també treu a la llum importants talents humans, ja que, al capdavall, quan un se sent sol, pateix per l'absència d'alguna cosa i s'ha d'esforçar per superar el patiment o per reparar la pèrdua. Bouwmeester ens porta a passejar entre les línies de grans pensadors com Blaise Pascal, Daniel Dennett i Simone de Beauvoir, i complementa les reflexions sobre la condició humana amb referències a novel·les, pel·lícules i cançons famoses. Amb gran precisió, estableix sorprenents vincles entre la solitud, la por escènica, les màscares, els selfis, els viatges espacials i els banys de dones. I ho fa amb David Bowie com a guia estrella que sap a la perfecció com actuar davant d'una pèrdua inevitable.