El cerebro

És una massa gelatinosa de la mida d'un raïm i té la consistència d'un flam; està compost en un vuitanta per cent d'aigua i la resta, per proteïnes i greixos, al cinquanta per cent; i apareix entapissat per un full de teixit doblegat, d'uns tres mil·límetres de gruix, que va ser descrit fa més de 3 500 anys en un papir egipci com "el coure fonent-se en un gresol" i que si l'estenguéssim ocuparia una superfície de 1 500 centímetres quadrats. Parlem del cervell humà, el zenit de l'evolució, el maquinari de la consciència, la màquina més perfecta de l'univers, un enginy biològic capaç d'adaptar-se i respondre a situacions desconegudes, responsable de la creació de les coses més sublims i delicades: la música, l'amor, la pintura i la poesia", diu José Ramón Alonso, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de Salamanca. Els més de 86 milions de neurones que viuen atapeïdes al seu interior, cadascuna amb entre 5 000 i 15 000 connexions, comunicades entre si a través d'un milió i mig de fins cables orgànics, en col·laboració amb altres cèl·lules glials, també assumeixen la lluita per la supervivència i la conservació de l'espècie; la gestió de les funcions vitals, com ara la regulació de la temperatura, la respiració i el son, o el control dels moviments i de la gana sexual. Però com ha evolucionat el cervell fins a ser el que és? Com funciona? Com hi cap tot el meravellós que ens fa humans? De quina manera sorgeix la consciència? I el llenguatge? Per què somiem? Què fan els nostres cervells per construir la realitat? On és la intel·ligència? La ment té superpoders? De què depèn la creativitat? Per què emmalalteix l'encèfal? És capaç d'autoreparar-se? Superarà la intel·ligència artificial les capacitats de la ment humana?