El camino enterrado

Any 827 d. C. Gastón de Lió és un veterà de guerra assolat per la culpa i el penediment. Va combatre durant la seva joventut a les ordres de l'emperador dels francs, i les víctimes de la seva espasa s'esforcen cada nit a recordar-li els crims. La seva ànima està maleïda per això, i ni tan sols l'Església i els seus consells han pogut guarir-la. Retirat en un monestir al costat del Roine, a prop del convent on viu Gala, la seva única filla, Gastón comprèn que el clergat mai no podrà ajudar-lo, i decideix partir lluny amb la noia. La pregunta és on podrà aconseguir la seva redempció, i en boca de curanderes, heretges i jueus apareix el nom d'un sender secret que el pare i la filla seguiran cap a les costes de la fi del món. Tolosa, Bordeus, el castell de Gauzón, la torre d'Hèrcules i Lisboa apareixeran al camí, però la meta és Iria Flavia, on descansen els morts i hi ha la tomba de l'únic apòstol que pot acabar amb la maledicció del guerrer. El camí enterrat aborda el descobriment del sepulcre de l'apòstol Sant Jaume a Galícia i el començament del pelegrinatge cristià cap a Compostel·la. Els pilars de l'esdeveniment són molt anteriors, i durant el camí apareixeran noms com el de Priscilià i un pòsit pagà que mai no podrà ser enterrat del tot. El camí neix molt abans que el descobriment de la tomba, i només els qui eren posseïdors d'aquest coneixement podien trobar la veritat i el perdó.