El caminante

No existeixen els passos perduts. Cada pas i cada passeig estan dotats d'un sentit ocult, és a dir, d'una direcció, però també d'un significat, que apunten cap a un índex utòpic per conèixer. Entre l'embolic de trajectòries i tensions que han donat forma a les nostres ciutats, Matthew Beaumont segueix en "El caminant" el rastre de les petjades que algunes de les veus més destacades de la modernitat (Breton, Poe, Dickens, Chesterton, Woolf, Bataille ) han deixat sobre els carrers que van transitar infatigablement per traçar els contorns d'una poètica i una política de l'caminar des de les que generar espais d'esperança.