El caballero inexistente

La veu del cavaller Agilulfo arribava metàl·lica des de dins de l'elm tancat, com si no fos una gola, sinó la pròpia xapa de l'armadura la que vibrés. I és que, en efecte, l'armadura estava buida, Agil·lulf no existia. Amb força de voluntat, però, amb convicció, havia aconseguit forjar-se una identitat per combatre contra els infidels a l'Exèrcit de Carlemany, i havia aconseguit robar el cor a l'altiva amazona Bradamante. Serà l'amor tan constant com la guerra? En aquesta novel·la d'aventures -tenyida d'un sentit deliciós de l'humor-, que és alhora una reflexió sobre la identitat, sobre la diferència entre ser i creure que s'és, Calvino es pregunta la raó per la qual un home és estimat, per la qual un altre vol venjar-se, per la qual un tercer es considera fill, amant, amic o cavaller. La resposta es troba potser en la mateixa pregunta, en la seva malenconia i la seva estranyesa.