El Barça de los sesenta

En els deserts de la Geografia Física falta l'aigua, i en els deserts futbolístics la sequera és de títols. La història del més popular dels esports ha conegut diverses maratonians travessies del desert protagonitzades per clubs il·lustres: la de River Plate, la de el Liverpool, i per no parlar de la més longeva, la famosa "Maledicció de Bela Guttman", entrenador del millor Benfica, que va profetitzar a l'ésser acomiadat que el quadre lisboeta no tornaria a conquerir un títol europeu i això va passar el 1962. Comparada amb elles, la del FC Barcelona, ??que no va aconseguir un títol de Lliga entre els anys 1960 i 1973, pot semblar menys greu , però es va viure a Can Barça com una autèntica tragèdia, mentre l'odiat Reial Madrid sumava un darrere l'altre entorxats del Torneig de la Regularitat i fins i tot alguna copeta d'Europa... Van tractar de combatre-la amb onades de fitxatges "alguns fins i tot d'allò més esperpèntic", després desmantellar el equipàs dels Ramallets, Segarra, Eulogio Martínez, Tejada, Evaristo, Czibor, Kubala i Luis Suárez, però no van fer més que malbaratar milions i acumular fracàs després fra cas, amb continus canvis d'entrenadors i sistemes fins que per fi van donar amb la tecla màgica: un noi d'Amsterdam, flac, esmunyedís i genial, que com un Messies rediviu va obrar el miracle que semblava impossible, tornant-los la glòria, i humiliant de pas en el seu propi feu a la Gran Bèstia Negra vestida de blanc.