El arte del saber ligero

El nostre desassossec davant de la sobrecàrrega informativa no és un fenomen nou. Molt abans de l'arribada del món digital i d'internet, els nostres ancestres lectors van experimentar amb inquietud els efectes de l'acumulació infinita de llibres i escrits. Però juntament amb la tradició que vol augmentar sempre les col·leccions de la biblioteca n'hi ha una altra, menor i subversiva, que adverteix dels perills que correm de veure'ns sepultats pel passat. Des de Petrarca fins a Voltaire, passant pels primers filòlegs, els enciclopedistes barrocs, els revolucionaris francesos i Montaigne, els protagonistes d'aquest assaig presenten trets contradictoris. Aquí, les avantguardes i els antimoderns segellen el pacte contrari al de Faust: en lloc de lliurar la seva ànima a canvi d'un coneixement il·limitat, s'explora la idea de posar-li un límit al desig de saber-ho tot. Armats amb tisores, aquests lectors fabriquen biblioteques portàtils i altres formes abreujades, lleugeres i mòbils del saber amb l'objectiu de treure el coneixement de les prestatgeries polsadores i practicar un veritable humanisme transformador. El seu art de la reducció ens recorda que a la barbàrie s'hi arriba tan aviat per la manca de llibres com per la sobreabundància.