El amante uruguayo

El 1953, l'escriptor uruguaià Enrique Amorim va erigir un misteriós monument a la frontera entre Uruguai i Argentina. El memorial tenia la forma d'una làpida, i al seu interior Amorim va enterrar un ossera. El discurs inaugural i la correspondència posterior suggereixen que hi havia les restes de Federico García Lorca. Aquest llibre comença amb l'enigma d'aquest monument i després passa a l'enigma del mateix Amorim. Milionari però comunista, escriptor però aferrat, homosexual però casat, uruguaià però argentí, Amorim va anar canviant d'identitat per estar a prop dels artistes que estimava: un Neruda maltractador i egoista, un Picasso heroic al París de postguerra, un Borges en ple descobriment del seu univers literari, un Chaplin juganer perseguit per l'anticomunisme. Què és veritat en aquesta història? Què creia Amorim que era veritat? O què ens volia fer creure que ho era? Toca el lector decidir-ho. Tot i que documentat rigorosament, aquest llibre explica la història d'un camaleó, i, a través dels seus ulls, la crònica més inesperada de l'art i la literatura del segle XX.