El abismo del olvido

El 14 de setembre de 1940, 532 dies després del final de la Guerra Civil espanyola, José Celda va ser afusellat pel règim franquista juntament amb 11 homes més a la tàpia posterior del cementiri de Paterna, a València, i enterrat amb ells en una fossa comú. Més de set dècades després, i després d'una llarga travessia pel costat fosc d'un país acomplexat pel seu passat, Pepica, la filla de Josep, una àvia ja octogenària que tenia 8 anys quan van matar el seu pare, va aconseguir finalment localitzar i recuperar les restes per restaurar la dignitat. A la batalla personal de Pepica Celda contra l'oblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badía, un jove republicà que havia estat condemnat temps enrere a treballar com a enterramorts al cementiri del seu poble. Jugant-se la pell, Leoncio, un home obsessionat amb el sentit de la vida i l'ordre de l'univers, havia col·laborat durant anys i en secret amb les vídues dels represaliats de la guerra per identificar els seus cadàvers, donar-los sepultura de la manera més digna possible , localitzar les seves fosses i amagar missatges entre les seves restes, convençut que algun dia algú els podria treure d'allà.