Dublindarrak

La primera obra mestra de Joyce és Dubliners. No és un simple recull de contes, format per quinze històries soltes; més que un llibre d'unitat. Les històries no són només gravats de ciutat o caricatures de la ciutat: darrere de la mirada superficial hi ha una càrrega complementària i enriquidora. Un es fa ressò de l'altre. Després de llegir de principi a fi, es fa evident la integritat del llibre i la relació entre les parts. Les històries també segueixen un ordre cronològic: les històries de la infància, l'adolescència, l'edat adulta i la vida pública a Dublín. En el llibre Dubliners, la ciutat és l'eix vertebrador de la història, amb nom propi. I, a la ciutat, els ciutadans, aquests també amb nom propi. Tota una societat. De fet, Joyce volia denunciar l'abolició, la paràlisi i els costums de la societat. Joyce rep un registre de la vida quotidiana d'aquesta gent corrent amb la màxima objectivitat, tal com ell ho veu, i sense jutjar la seva conducta.