Dos sherpas

Dos xerpes estan abocats a l'abisme. Contemplen el cos d'un turista anglès que s'ha estimbat des de la muntanya més alta de l'Himàlaia. Parlen entre ells: no gaire, tot just unes paraules. El sol il·lumina la neu sobre el vessant sud de l'Everest; bufa el vent. I això és -podria dir-se- tot el que passa en aquesta novel·la de Sebastián Martínez Daniell. Quin procediment es posa en joc, doncs, perquè aquesta escena senzilla i sòbria esclati en significacions al llarg d'un centenar de capítols? La resposta és aquest llibre, l'única manera possible de relacionar aquest anglès i aquests guies de muntanya detinguts enmig d'una serralada amb l'esdevenir de la història i amb la seva dialèctica