Dos mujeres en Praga

Luz Acaso vol que algú escrigui la seva biografia. Té quaranta anys i pateix una depressió que viu a la solitud de casa seva. Per a això recorre a Álvaro Abril, un escriptor obsessionat amb la idea d'haver estat adoptat en la seva infància que lluita contra el fracàs de sentir que potser mai tornarà a tenir una història per explicar. A les classes del taller literari que dirigeix Álvaro s'acosta María José, que tapa el seu ull dret amb un pegat perquè intenta escriure una "novel·la esquerrana", conscient de la importància de veure el món des d'una perspectiva diferent de l'habitual per entendre'l. Realitat i ficció s'entremesclen en el relat que Luz narra a Álvaro, de manera que la seva biografia acaba reflectint una vida imaginada en què, sorprenentment, l'escriptor troba cada cop més connexions amb la seva, igual que li passa amb el periodista que entra a la seva vida per escriure un reportatge sobre les adopcions. Podria tractar-se, en realitat, dels pares biològics?