Dopamina

Per què ens obsessionem amb les coses que volem i ens avorrim quan les aconseguim? Per què l'addicció no és una qüestió moral? Per què l'amor passional es converteix tan ràpidament en desinterès? Per què gairebé totes les dietes fracassen? Per què vivim enganxats a les xarxes socials? Per què algunes persones són liberals acèrrims i altres, conservadors extrems? Com aconseguim mantenir l'esperança, fins i tot en els temps més obscurs? La resposta resideix en una simple substància química del nostre cervell: la dopamina. La dopamina és la substància que va permetre que els nostres ancestres pervisquessin. Avui en canvi, és la responsable del nostre comportament, addiccions i de el progrés humà. És la molècula del desig, la qual controla els nostres impulsos i la que ens incita a buscar sempre nous estímuls. La dopamina és la causant que un treballador ambiciós ho sacrifiqui tot darrere de l'èxit, o que posem en risc la nostra relació més preuada per una nit de sexe amb un desconegut. D'una banda ens serveix de motivació per superar-nos a nosaltres mateixos. De l'altra, ens porta a arriscar-ho tot i fracassar en l'intent.