Directamente, Encarna Sánchez

El 5 d'abril del 1996 moria Encarna Sánchez. Més de vint-i-cinc anys després, la seva vida continua sent una incògnita. D'ella se sap com aconsegueix professionalment en ràdio: crear un to per a la matinada, donar lloc a un públic que s'ignorava a la tarda i fins i tot crear la tertúlia de cor. Arriba a ser la dona més ben pagada de la història de la comunicació a Espanya. Amb total destresa i sensibilitat entrevista polítics, empresaris, artistes o anònims. Tracta les autoritats amb el mateix gust que els necessitats. Tot i això, aquesta dona tan poderosa va poder complir tots i cadascun dels seus desitjos. Tots. Tret d'un. I això la va destrossar. Aquesta novel·la és fruit d'una investigació que ha durat anys. Res no ha estat fàcil. Ningú no ha volgut pronunciar-se, ni interessar-se a revelar tota la veritat d'Encarna. Aquella que explica perquè era tan ferotge. Però les hemeroteques i els arxius parlen dels morts i també dels vius. Per aquesta novel·la desfilen algunes de les personalitats més importants del país. Els diàlegs, novel·lats, es corresponen amb hores d'enregistraments, d'entrevistes, de publicacions que donen validesa als comentaris, sentiments i accions que els personatges protagonitzen en una Espanya molt diferent de l'actual. Moltes coses han canviat des que Encarna triomfés. Només una s'ha mantingut: la por de parlar-ne. Tot això s'acaba avui. Aquí i ara. Directament, Encarna Sánchez.