Destello

Vaig viure en una gàbia d'or durant deu anys, al castell d'or del rei Midas. Però de la nit al dia, tot va canviar. Ara sóc la presonera de l'exèrcit del Quart Regne, i no sé si en sortiré d'una peça. Els soldats estan preparats per deixar-se la pell al camp de batalla i estic segura que em faran servir com a moneda de canvi, una moneda que apagarà el foc o avivarà encara més les flames d'aquesta croada. Tot i això, el que més m'aterreix, el que més m'inquieta, no és la guerra, sinó ell, el comandant Decapitador. És un home pervers i despietat, i la seva crueltat no coneix límits. Però jo sé la veritat, sé què és en realitat. És un ésser feèric. Traïdors. Assassins. Van estar a punt de destruir Orea i no els va tremolar el pols quan van arrasar el Setè Regne. Per les seves venes flueix un poder màgic indescriptible i té unes pues esmolades i lluents a l'esquena, als braços. Però la mirada..., la mirada és el seu tret més sinistre, més intimidatori. Quan Decapitador m'observa amb aquests ulls negres i penetrants, sento que m'atrapa, que m'afanya, però en un sentit totalment diferent. Potser és fora de la meva gàbia, però no sóc lliure. En aquest joc de monarques i exèrcits, no sóc més que un peó daurat. La pregunta és: seré capaç de sobreviure a la partida?