Deportado 4443

Antonio Hernández Marín va passar quatre anys i mig tancat després dels filats nazis de Mauthausen. Més de cinc mil cinc-cents espanyols només van poder abandonar els camps de la mort de Hitler a través de les xemeneies dels sinistres crematoris, convertits en fum i cendres. La història de tots ells va ser enterrada pel franquisme i oblidada, després, per la nostra democràcia. Per recuperar la Memòria d'aquests homes i dones, entre el gener i el maig del 2015 Antonio Hernández Marín va ressuscitar a Twitter com @deportado4443; un portaveu de tots els seus companys que va narrar minut a minut, piulada a piulada, cosa que anava passant al camp de concentració de Mauthausen. Aquest forat virtual en el temps va captivar prop de cinquanta mil internautes que van seguir amb emoció el seu relat. Poc després que acabés de narrar la seva història, Ioannes Ensis va contactar amb mi per proposar-me il·lustrar les piulades que havia anat llegint durant aquells tres mesos i mig. El seu objectiu era contribuir a evitar que les tristes peripècies d'aquests herois i heroïnes caiguessin en l'oblit. El resultat final és aquesta obra. Una feina feta des del més absolut rigor històric, sense cap marge per a la invenció. Tot allò que es mostra en aquestes pàgines es basa en el testimoni dels pocs supervivents i en les proves documentals existents. El fruit són unes il·lustracions magnífiques, plenes d'emoció i de sentiment, que reflecteixen tot l'horror que van patir els nostres deportats a mans dels sàdics membres de les SS.