Delito

El primer ésser humà rebenta contra l'asfalt a les deu i quaranta-dos minuts de la nit del diumenge dos de juny. Un home que camina cap a l'altra banda de la plaça aixeca instintivament la vista. Li dóna temps a veure diverses persones -no sabria dir quantes, després explica a la policia- als ampits de les finestres d'un gratacel. I de sobte, abans fins i tot que pugui sorprendre's pel que està passant, totes salten alhora. Salten alhora i esclaten contra el terra gairebé alhora. I, un altre cop, aquest soroll indescriptible. Tot i que molt més intens. Aquesta càlida nit d'estiu a Madrid deu persones es llencen al buit des de deu habitacions de la planta setena de l'hotel que presideix la Plaça Espanya. Cap d'elles s'havia registrat a recepció. No porten res que els identifiqui. Hi ha una noia que amb prou feines haurà complert els trenta anys, però també algú de més de vuitanta. Un cadàver porta a sobre roba per valor de més de sis mil euros. Un altre vesteix amb peces que li havia lliurat una ONG. Els seus mons mai no s'han creuat. No es coneixen. No hi ha hoste o empleat que recordi haver-les vist a l'hotel, ni objecte personal a les habitacions des de les que han saltat; encara que sobre la tauleta de nit de la número set-cents setze els investigadors troben un parell d'espelmes enceses que semblen resar a una petita verge que il·luminen amb suavitat. Aquesta és només la primera de les sorpreses.