Deja que entre el sol

Ningú havia mirat Margot Addams com ho va fer aquell aspirant a bomber l'estiu del 71. Ella, amb la seva ingenuïtat per bandera, els seus pensaments una mica esbojarrats, i un sentit de la llibertat no apte per a tots els públics, va descobrir la màgia del primer amor al fons duns ulls tan blaus com el cel a lestiu. Ningú no s'havia acostat tant al cor de JC Gallagher com ho va fer aquella noia tan enginyosa. Ell, que no creia en l'amor i que només volia concentrar-se en la seva professió per no defraudar el seu pare, es va deixar arrossegar per l'energia d'un remolí de rostre innocent. Ningú els va dir com seria de difícil estar junts; ningú no els va parlar dels somnis trencats, de la por que els foradava per dins ni de la desil·lusió. Van haver de ser valents per descobrir per si mateixos si hi havia un lloc per a ells i esbrinar com aconseguir que els dubtes i la foscor s'esvaïssin. No va ser fàcil, però quan es miraven als ulls i s'agafaven de la mà, només importava. Només calia obrir el cor i deixar entrar el sol.