Deberías haberte ido

Un guionista en plena crisi creativa i conjugal acaba d'arribar -acompanyat de la dona i de la filla- a una flamant casa de muntanya. És el desembre. El fred blanc-i-blau de les glaceres, els boscos ocults per una espessa boira, el fluir d'un riu i una profunda i silenciosa vall prometen, per fi, un nou començament. Una nova oportunitat per finalitzar un guió que se li resisteix i per intentar reconciliar-se amb la dona. No obstant, alguna cosa passa a la casa. A poc a poc, els contorns de la realitat comencen a difuminar-se i el que semblava una escapada idíl·lica es converteix en una inquietant espiral de comportaments disfuncionals.