De Poncio a Pilato

L'imagino d'alçada mitjana, fibrós i un punt brusc en col·locar-se la toga. De nas aguilenc i nas permanentment arrufat. Ollerós i pàl·lid. La seva expressió és turmentada, pròpia de qui pateix migranyes o qui viu asfixiat per les responsabilitats. És poderós, però no és aristocràtic i, encara que no sembla acomplexat, no irradia la seguretat aclaparadora que s'espera de l'elit d'una potència mundial. Els historiadors romans i jueus van despatxar la seva biografia en un parell de folis i cap artista del seu temps ho va immortalitzar. Però Pilat es va fer llegenda. A partir de l'Edat Mitjana, impressionants obres pictòriques, escultòriques i literàries ho van incloure com a actor secundari de la Passió de Jesús de Natzaret. El cinema, amb més o menys encert, li va posar cara i va penetrar a la seva ment. I, cada dia, a tots els racons del món, el seu nom es pronuncia per milions de creients al Credo catòlic. Però, com es va produir el trànsit de Ponç, el cavaller romà, a Pilat, el mite?