De piedra y hueso

Un paisatge gairebé lunar, aparentment atemporal. El blanc s'estén fins a l'infinit. És l'extrem i bellíssim Gran Nord. Fa fred, molt fred. I vent. Neva. Tot aquí és fràgil. Inclosa la vida dels seus habitants. Sobretot la vida dels seus habitants. Una nit, el sòl gelat es trenca de manera inesperada. Això no hauria d'haver passat, no en aquesta lluna, no en aquest temps. Uqsuralik, una jove inuit, tot just té temps per sortir de l'iglú i veure la seva família desaparèixer en la foscor: ells han quedat en una placa de gel, ella en una altra, una esquerda infranquejable, que s'engrandeix per segons, els separa. Sola o gairebé -Ikasuk, el millor gos del seu pare, està al seu costat-, té dues opcions: caminar o deixar-se morir. Per sobreviure en unes condicions radicalment hostils al cor de el blanc infinit de l'espai àrtic, Uqsuralik haurà de recórrer a l'ajuda d'altres humans i també de certs esperits, que la guiaran en una insospitada vocació xamànica. Un viatge iniciàtic en condicions extremes, on l'adolescent es converteix en dona i la dona en dona, i el periple inicial per retrobar-se amb la seva família la portarà més enllà de la immensitat de l'espai àrtic, cap a un vast i fins llavors desconegut món interior, que li descobreix la seva pertinença a un tot just desxifrable i la seva germanor amb cadascuna de les criatures vives.