De Operación Chamartín a Madrid Nuevo Norte

Fa deu anys, el meu llibre de les dues primeres dècades d'aquesta història "Operació Chamartín. Història d'una realitat virtual", es resumia en la seva contraportada amb aquestes paraules: El 1993, RENFE va adjudicar, en un concurs públic ominós, "el dret de adquirir" un sòl que havia estat expropiat per a la construcció de l'estació de Chamartín i els seus accessos. El terra tenia una capacitat edificatòria de 187.358 m2 i va ser adjudicat a DUCH, S.A. perquè construís un nou barri dissenyat per Ricardo Bofill. Avui, vint anys després, DUCH, SA, propietat del BBVA en un 72,5%, té el "dret d'adquirir" 1.855.521 m2 d'aprofitament urbanístic, deu vegades més que quan es va adjudicar però, encara que els mitjans han informat reiterades vegades que "Arrenca l'operació Chamartín", DUCH, S.A. no ha pagat ni un sol euro a RENFE, no ha mogut ni un grapat de terra ni ha posat un sol totxo a terra de la virtual Operación Chamartín. Mentrestant, l'Administració Pública ha modificat i ampliat diverses vegades el contracte amb DUCH, S.A. sense nous concursos públics, ha requalificat tres vegades el sòl, ha fet tres lleis, dues autonòmiques i una altra nacional, per afavorir l'adjudicatari, i ha ignorat tres vegades sengles informes jurídics que proposaven la rescissió del contracte a DUCH, S.A. per incompliment del mateix. La vigència de les mateixes, avui deu anys després, estalvia qualsevol afegit, excepte la lògica actualització de l'àlies del BBVA, que ara ja no és DUCH, S.A. sinó CMNN, S.A., una lleugera correcció a l'edificabilitat a gaudir, un augment en el nombre de modificacions de contractes, lleis afavoridores i requalificacions del sòl i que, avui, no estem en vint, sinó en trenta anys després. D'altra banda, tot continua igual. Com el primer dia.