De monos y hombres

Per la seva constitució física, les seves aptituds per a la imitació i la seva relativa disposició a l'ensinistrament, el mico sempre ha estat present a les societats humanes, vist com una curiositat o un adorn, gairebé un acudit. Però, des que a mitjans del segle XIX les teories de Darwin van fonamentar científicament el nostre parentiu, va adquirir una dimensió inesperada, dramàtica, objecte de tota mena de fabulacions, ironies i malsons. Marta Salís ha reunit en aquesta antologia disset contes que il·lustren perfectament aquesta evolució de mascota graciosa i presentable a símbol moltes vegades fosc de la nostra animalitat. D'ET Hoffmann a Roberto Arlt, passant per Flaubert, Poe, Lugones, Kafka, Lovecraft, Vallejo o Dinesen, veiem com la literatura s'ha servit dels primats per ridiculitzar-nos, estranyar-nos, forçar incòmodament la nostra comprensió. De vegades imatge de la degradació, de vegades recordatori de la fatuïtat, també ha estat un excel·lent pretext per parlar de la captivitat i dels excessos de l'experimentació científica. De micos i homes planteja interrogants interessants, a través d'una sèrie d'excel·lents narracions, sobre com ens veiem i com concebem la humanitat.