De la sabana a Marte

Els primers exemplars de la nostra espècie competien amb els lleons per caçar zebres i gaseles al Serengueti africà. Dos mil segles després, els lleons continuen caçant les mateixes zebres i les mateixes gaseles amb els mateixos mètodes als mateixos llocs que ho feien aleshores. Nosaltres, en canvi, hem colonitzat tots les racons del planeta i aconseguit uns nivells de prosperitat i benestar incommensurables. Com ho hem aconseguit? Doncs gràcies a aquest quilo i mig de massa gelatinosa que tenim entre orella i orella que anomenem cervell i que ens dona una intel·ligència natural amb la qual generem tres tipus d'idees: les científiques, que ens permeten entendre el funcionament l'univers. Les tecnològiques que posen a l'abast dels mortals coses que els pensadors de l'antiguitat imaginaven que només podien fer els totpoderosos déus: des de volar com Mercuri fins a sentir converses a distància com Odin. I finalment, les idees socials amb les quals organitzem i coordinem economies de milers de milions de persones on cadascú fa una feina molt petita però on entre tots ho fem tot. Com a individus som patèticament inútils i precisament per això, els humans que van sobreviure als atacs de les feres del Pleistocè són els que van saber treballar en equip. Nosaltres som descendents d'aquells que van saber formar petites societats en què tothom s'ajudava. D'aquí sorgeix la nostra força com a espècie, la força que ha fet possible als humans escriure al llarg dels segles una història incomparable.