De bestias y aves

Acaba l'estiu, canvia l'estació, i una dona condueix durant hores a plena nit sense saber que s'aproxima a Betània, una casa aïllada, gairebé un territori fora del món. Un lloc desconegut i habitat exclusivament per unes dones que, tanmateix, sí que semblen conèixer-la a ella. Porta a l'esquena una germana ofegada, i no li ha dit a ningú que se'n va ni on perquè ni tan sols ella sap que el seu viatge serà tan llarg. Que està a punt d'entrar a una casa on les dones es vesteixen de la mateixa manera, com a adeptes d'un culte ancestral, i fan estranys ritus i celebracions. Un espai on les cabres dominen tot allò que no estigui vigilat pels innombrables gossos que hi viuen, i on una roca immensa oculta la llum del sol i domina el paisatge. En què, al fons, un llac delimita les fronteres del terreny, sobrevolat de manera perpètua per les aus. I en què també viuen una dona cega que totes adoren i una nena que corre d'una banda a l'altra sense haver sortit mai d'aquest lloc. Un racó de terra, aigua i arbres on la nouvinguda no vol estar malgrat que potser sigui, com li diuen sense que s'ho arribi a creure, el lloc on descobreixi per fi el que significa formar part d'alguna cosa.