Da igual

Una dona li explica al doctor que el seu marit s'ha partit el crani amb una destral en caure del llit. Un noi revisa la seva bústia dues vegades al dia esperant una carta dels pares que el van abandonar en néixer. Un home solitari s'entreté responent a les constants trucades telefòniques que rep per equivocació. En el dia de l'aniversari d'una mestressa de casa, el seu marit insisteix en fer-se càrrec de tots els preparatius per a la festa. Una altra dona lamenta no haver caminat mai agafada de la mà del seu pare mentre va de camí al seu funeral. Agota Kristof va reunir a És igual vint contes que havia escrit des que es va exiliar de la seva Hongria natal i es va refugiar a Suïssa, on va haver d'aprendre a parlar, llegir i escriure en una llengua que no era la seva, com explica en el seu relat autobiogràfic l'analfabeta (publicat en 2004, tot just un any abans que aquests contes). Així, aquests són els seus primers textos escrits en francès, que va mantenir en repòs durant dècades, encara insegura del seu vocabulari i del seu estil, però aclaparada per la imperiosa necessitat d'escriure. Són contes molt breus banyats en una atmosfera estranya i pertorbadora, com malsons reveladores, que corroboren la visió de el món de Kristof com un lloc insegur, hostil, en què la desgràcia pot manifestar-se en qualsevol moment. Aquesta descripció minuciosa i clínica de la maldat recorre pràcticament tota la seva producció literària, i aquí se'ns exposa sense intermediació, amb els fets al nu. Conflictes familiars, traumes infantils, brots de bogeria, decisions letals... És igual, res importa, la vida és així de despietada i ningú la pot canviar. Encara que potser, després de tot, quedi una mica d'espai per a la compassió i la tendresa.